Com es mesura la concentració de radó?
Per mesurar la concentració de radó en un espai s’utilitzen detectors específics. La concentració de radó pot variar considerablement al llarg del temps, en funció de diferents factors, com la ventilació o les condicions ambientals. Per obtenir un resultat representatiu de la concentració habitual, és necessari fer mesures durant un període prolongat, habitualment de tres mesos.
També es poden fer mesures més curtes, de dies o setmanes, però els resultats poden ser menys representatius de la concentració mitjana de radó.
Hi ha dos grans tipus de detectors: els detectors actius i els detectors passius.
Els detectors actius proporcionen mesures freqüents de la concentració de radó. Són especialment útils per fer mesures de curta durada o estudis comparatius. Per exemple, poden servir per determinar si diferents punts d’un mateix edifici presenten concentracions de radó similars.
Què és el Radó?
El radó (Rn-222) és un gas radioactiu que es troba de manera natural a la Terra. Es produeix durant la desintegració d’elements radioactius presents en algunes roques i en el sòl.
El radó no és tòxic, però és radioactiu. Per aquest motiu, l’exposició prolongada a concentracions elevades augmenta la probabilitat de desenvolupar un càncer de pulmó.
A l’aire lliure, el radó no acostuma a representar un problema, ja que es dispersa ràpidament a l’atmosfera i la seva concentració és baixa. El problema apareix en espais tancats, com habitatges i llocs de treball, on el gas pot acumular-se i assolir concentracions elevades.
Els espais situats en plantes baixes són especialment propensos a presentar concentracions elevades de radó, ja que aquest gas prové principalment del sòl. Això no vol dir, però, que no se’n puguin trobar concentracions elevades en plantes superiors.
Per què és perillós el Radó?
Malgrat ser una substància d’origen natural a la qual els éssers humans hem estat exposats des de sempre, fa anys que es coneix el risc que el radó representa per a la salut. L’OMS estima que entre un 3% i un 14% dels casos de càncer de pulmó estan relacionats amb la inhalació de radó.
Aquesta xifra és especialment rellevant si tenim en compte que el càncer de pulmó és un dels tipus de càncer amb una mortalitat més elevada. El nombre anual de morts associades a l’exposició al radó és comparable al de les víctimes d’accidents de trànsit.
El radó es desintegra espontàniament i emet radiació en forma de petites partícules anomenades partícules alfa. Durant aquest procés es formen altres elements radioactius que continuen emetent radiació alfa.
Quan inhalem radó, aquests elements radioactius poden dipositar-se a les vies respiratòries. La radiació alfa pot causar danys en les cèl·lules del teixit pulmonar i, amb el temps, aquests danys poden contribuir al desenvolupament d’un càncer de pulmó.
Quina quantitat de Radó m'hauria de preocupar?
La concentració de radó en l’aire es mesura en becquerels per metre cúbic (Bq/m³). Aquesta unitat indica el nombre de desintegracions radioactives que es produeixen cada segon en un metre cúbic d’aire.
La legislació espanyola estableix un nivell de referència de 300 Bq/m³.
En els llocs de treball, la superació d’aquest nivell pot comportar l’obligació d’adoptar mesures per reduir l’exposició al radó. En els habitatges particulars, en canvi, no existeix una obligació legal general d’actuar quan se superen els 300 Bq/m³, tot i que és recomanable reduir la concentració.
Com puc saber si estic exposat al radó?
La concentració de radó no és igual a tot arreu. Depèn principalment de les característiques geològiques del terreny i de la composició del sòl.
El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha elaborat un mapa del potencial de radó que permet estimar la probabilitat de trobar concentracions elevades en diferents zones del territori.
A partir d’aquesta informació, els municipis es classifiquen segons la probabilitat de superar el nivell de referència. A Catalunya, 174 municipis estan classificats com a municipis d’actuació prioritària.
Això significa que en aquestes zones existeix una probabilitat més elevada de trobar edificis amb concentracions de radó superiors als 300 Bq/m³. Tot i això, l’única manera de conèixer la concentració real de radó d'un habitatge o d’un lloc de treball és mesurar-la.
Els detectors passius registren la radiació alfa produïda pel radó i els seus productes de desintegració. El detector es col·loca en el punt que es vol mesurar durant un període prolongat, habitualment de tres mesos.
Durant aquest temps, les partícules alfa interactuen amb el material sensible del detector i hi deixen marques microscòpiques. Un cop finalitzat el període de mesura, el detector s’envia a un laboratori, on s’analitzen aquestes marques.
A partir del nombre de traces detectades, del temps d’exposició i de la calibració del sistema, el laboratori calcula la concentració mitjana de radó durant el període de mesura.
Fes click a la imatge per visitar el web del CSN